La importància de recordar-te el perquè estimes les llengües mentre aprens

Per Mike (@mike_languages a Twitter)

Traduït per Natytuka

Pregunta’t: d’on ve la meva passió per les llengües?

Recordar el moment que tot va començar és una gran estratègia per a quan estiguis desanimat, inquiet o et sentis perdut. Potser va ser a causa de la teva família o amics, o simplement volies aprendre una llengua específica perquè t’agradava el seu so i la cultura que l’envolta. Qualsevol motiu és prou vàlid!

En el meu cas, hi ha un moment que sempre em ve al cap quan penso en la primera experiència que vaig tenir amb les llengües.

En tenia tretze anys, em trobava de vacances amb la meva família i estàvem menjant en un restaurant. Recordo perfectament haver intentat llegir un menú en italià. Les nostres cares de desconcert devien ser força evidents, ja que aviat ens van portar la carta en anglès, però no se'n van endur l'original. Amb la meva curiositat incipient per les llengües, vaig decidir posar les dues cartes una al costat de l'altra i comparar el vocabulari.

Emocionat pel que vaig trobar, vaig córrer a compartir-ho amb la taula: «Ei, tothom! Sabíeu que la paraula italiana per a pasta és… salsa?» (Nosaltres, angloparlants, no teníem ni idea que aquest no era el seu significat).

Vaig continuar amb això fins que el meu cosí Angus em va donar un cop al clatell i em va dir: «Les paraules no s’alineen igual en totes les llengües!».

Tres anys després: una decisió inesperada

«Has de triar». Es notava que la consellera escolar estava a punt de perdre la paciència. Em trobava assegut al seu despatx revisant sol·licituds per a la universitat, ja que la meva graduació s’acostava. «Mira, les sol·licituds s’han de presentar d’aquí a dos dies, i ni tan sols tens una carta de presentació!».

Silenci absolut. Suposo que hauria d’haver dit quelcom aquí, però estava completament paralitzat. I va continuar: «Michael... saps què vols fer amb la resta de la teva vida?» Ara bé, no sé vosaltres, però aquesta és una pregunta molt important com per fer-la un dilluns al matí. Sobretot a un noi de setze anys que gairebé havia perdut l’autobús per anar a l’escola aquell matí. Així i tot, li vaig respondre amb honestedat: «No ho sé del tot, senyoreta, però crec que això no és per a mi». Li vaig agrair el seu temps, vaig sortir tranquil·lament del seu despatx, i de sobte un somriure em va aparèixer a la cara. No sabia exactament què faria, però ara tenia clar que volia seguir un camí diferent: aprendre idiomes i ajudar els altres.

Tot i que pot semblar una experiència frustrant, aquella reunió realment em va donar claredat sobre allò que era important per a mi a la vida.

Una cosa que realment m’emocionava era el pròxim viatge a Frankfurt amb la classe d’alemany. Vaig néixer a Viersen, Alemanya, però vam tornar al Regne Unit quan només tenia dos anys, així que estava entusiasmat per aprendre més alemany durant el viatge de classe, ja que no vaig arribar a aprendre res durant la meva infància.

Així que, fins i tot quan les coses no semblen anar com voldries, sempre hi ha quelcom per aprendre.

La importància de recordar on vas començar

Sovint penso en aquell moment a Itàlia, quan la vida era senzilla i pensava que les paraules simplement coincidien. Tot i saber ara que els idiomes no són tan simples, el record d’aquella curiositat inicial m’ajuda els dies que em trobo amb estructures complexes o escrivint assajos.

Aquell moment també em recorda que no he de complicar massa el procés i que he de gaudir de l’aventura d’aprendre llengües.

Pensa en aquells moments en què eres curiós de petit, conserva aquell sentiment inquisitiu i accepta els errors que puguis cometre pel camí. Si fas això, et tornaràs invencible, completament immune la inseguretat i impenetrable a les crítiques.

Tots vam aprendre la nostra primera llengua quan érem petits, així que abraça aquella perspectiva infantil invencible i conserva la teva curiositat innocent. Et serà de gran ajuda durant l'implacable repte que pot suposar l’aprenentatge d’una llengua.

Idees per a quan creguis que estàs perdent la motivació:

• Escriu els teus motius en una nota adhesiva i col·loca-la en algun lloc que vegis cada dia.

• Fes una entrada al teu diari explicant per què estàs aprenent la llengua o les llengües.

• Parla amb algú, sigui un company d'estudi o un amic, i explica-li el teu procés d’aprenentatge.

• Pren-te un moment per mirar enrere i veure fins a on has arribat.

• Si tot s'ha tornat veritablement difícil, reflexiona sobre què es podria millorar i pensa en què va encendre la teva passió en primer lloc. Potser pots recuperar alguna cosa d’aquell temps.

Al final, sempre val la pena. Recorda-ho, juntament amb els motius pels quals vas començar.

Personalment, m’encanta aquella reacció d’alegria quan els parlants nadius pensen que hauran de fer un esforç amb el seu anglès, però queden sorpresos (i alleujats) quan veuen que puc comunicar-me amb el meu portuguès.

M’agrada aquella sensació de poder ser educat quan viatjo, quan altres esperen que sigui un “turista britànic ignorant”.

M’agrada fer amics d'arreu el món i experimentar la seva cultura, el seu país i el seu humor.

M’agraden les oportunitats laborals que els idiomes m’han donat.

I tu, què t’agrada de l’aprenentatge de llengües? Explica’ns-ho a Twitter o a Discord amb l’etiqueta #MyLanguageWhy!

Gràcies per llegir, i espero que trobis i recordis el teu propòsit, el teu per què per aprendre llengües.

- Per Mike (@mike_languages a Twitter)

---

Sobre Mike

Soc un apassionat de la Marmite, l’esquí de descens i el futbol, amb una personalitat de tipus Defensor (ENFP-A) del Regne Unit. M’agrada treballar amb altres persones, i les llengües em permeten fer-ho arreu del món. Vaig portar la meva passió pels idiomes a l’exèrcit per sortir i experimentar el món. Ara, després de set anys de servei, vull ensenyar a altres com poden ampliar els seus horitzons amb les llengües.

(N. de la t.: La Marmite és una pasta salada utilitzada usualment per untar i que és popular a Anglaterra.)

Sobre Natytuka

Natytuka és una estudiant universitària que busca treballar en l’àmbit de la traducció jurídica o judicial, però que de moment s’està acabant de formar com a traductora professional. A banda de dominar el català, el castellà i l’anglès, també pot parlar en japonès i fa poc ha començat a aprendre romanès.